Muntanyes lyrics

Mentre la tarda és fa fosca, arribo a la font de l’aigua gelada
En faig un glop generós. Assegut de genolls, m’esquitxo la cara
I un esglai m’ha sorprès, la terra m’ha pres, i ara em dic muntanya:
Ja no m’estic sota els pins, me’n vaig ben endins. Soc l’herba i l’albada

Soc tota de terra i roca, en tan sols un glop
Vull ser d’on m’acabo, d’on són les gavines, la sal i els tresor
Vull arrossegar-te i pintar-te dibuixos
En platges tranquil·les si bufa el Mestral
I viure dels núvols el gel i la pluja
Que m’omple i em rega per fer-me vibrar
I pintar reflexes quan surti la lluna
Que també em fa créixer i brillar com el sol
Soc el cementiri de les injustícies, frontera dels somnis dels dies millors

I ara t’imagines ser jo tot el dia i veure els estels
El cel i la terra, mentre el sol llampega, carícies del vent
Saber que l’horitzó és mentida, després hi ha més vida, és cosa de gent
Que creu que la terra florida, el mar i la vida és seva i dels seus

Soc tota de terra i roca, i en tan sols un glop...

Vull arrossegar-te i pintar-te dibuixos
En platges tranquil·les si bufa el Mestral
I viure dels núvols el gel i la pluja
Que m’omple i em rega per fer-me vibrar
I pintar reflexes quan surti la lluna
Que també em fa créixer i brillar com el sol
Soc el cementiri de les injustícies, frontera dels somnis dels dies millors